Els romans van conservar els tradicionals órdens o cànons grecs (dòric, jònic i corinti), però van inventar altres dos: el toscà, una espècie d'orde dòric sense estries en el fust, i el compost, amb un capitell creat a partir de la mescla d'elements jònics i corintis .
Els arcs de triomf alçats en totes les parts de l'Imperi es destaquen com un dels monuments més importants. Encara que quasi cap dels grans grups escultòrics (sovint quadrigues) que alguna vegada van rematar estos arcs ha subsistit, el propòsit originari de tals construccions va ser únicament servir de suport a l'estatuària honorífica.
Els arcs primitius eren molt senzills però baix August i els emperadors posteriors se van anar complicant. Amb el temps es van convertir en verdaders suports propagandístics, recoberts amb sèries extenses de baixos relleus, anunciant les victòries i les grans gestes dels emperadors.
Els encàrrecs privats d'escultures en relleu es van fer generalment en contextos funeraris. Els comerciants pròspers, com el forner Eurysaces, van fer immortaliltzar en els seus mausoleus les activitats comercials realitzades en vida.Durant el final de la República i l'inici de l'Imperi es van llaurar relleus escultòrics dels lliberts per a les fatxades dels seus sepulcres comunals. En els segles I i II dC els retrats en relleu es van col·locar generalment en els altars funeraris o al voltant de les tombes.
El retrat escultòric romà compon un dels grans capítols en la història de l'art antic. Els retrats conservats varien en tamany, des de bustos xicotetíssims a enormes estàtues com la de Constantino I el Gran (c.315 dC-330 dC), ubicada en la seua basílica del fòrum romà. Durant la República va ser costum que els membres de la família portaren imatges del mort durant el seguici fúnebre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario