Caiguda del Imperi Roma

Les causes de la caiguda de l'Imperi Romà van ser internes i externes. Les causes internes van ser els problemes per la successió del poder, que van provocar inestabilitat i guerres civils entre els caps militars. En conseqüència, es va produir una politització de l'exèrcit, ja que els comandants estaven preocupats per obtindre el poder i ordenaven a l'exèrcit abandonar les seues funcions específiques, que eren defendre la frontera, sufocar rebel·lions i estendre l'Imperi a través de la conquista. Estes guerres civils, també van desfavorir a l'economia de l'Imperi, ja que les regions d'este són escenari del conflicte, d'eixes guerres civils i es destrossen els cultius i recursos del sòl, que eren la base de l'economia. També contaminen les aigües. A l'ocasionar-se tal dany a la producció, va haver-hi menys excedent. No sols això va ser el que va afectar a l'economia sinó també les permanents partides que li llevaven la mà d'obra al camp i les contribucions forçades per part dels soldats. Davant d'estes comandes els llauradors estaven obligats a accedir ja que estos hòmens de l'exèrcit manipulaven gran part del poder. Quant a les causes externes, la politització de l'exèrcit contribuïx que la frontera este vulnerable als atacs de pobles bàrbars. El terme bàrbar s'utilitza per a designar a aquells individus que no són romans. Enfront d'estos atacs es fragmenta l'Imperi Romà, que abans era una unitat política, ja que obeïen a una sola persona; econòmica, perquè les regions de Roma comerciaven entre si, és a dir, hi havia un constant intercanvi; cultural, existia una idea que tots corresponien a la mateixa civilització per la llengua; i també eren una unitat religiosa, ja que tots pertanyien a la mateixa religió que era el cristianisme. Així doncs, el món romà es fragmenta en dos parts: L'Imperi Romà d'Occident, ocupat pels pobles romà-germànics (va ser tal la influència i el llegat que van deixar els romans, que per això alguns historiadors els diuen així) i per un altre costats l'Imperi Romà d'Orient, també anomenat Imperi Bizantí.

Invasions Barbares


Imperi Bizanti i repart de l'Imperi Roma d'occident

Art Roma

El temple principal de les ciutats romanes, el capitoli, estava generalment localitzat en un extrem del fòrum. El temple romà va ser el resultat d'una combinació d'elements grecs i etruscos: planta rectangular, teulada a Dosaigües, vestíbul profund amb columnes exemptes i una escala en la fatxada donant accés al seu alt podi o plint.
Els romans van conservar els tradicionals órdens o cànons grecs (dòric, jònic i corinti), però van inventar altres dos: el toscà, una espècie d'orde dòric sense estries en el fust, i el compost, amb un capitell creat a partir de la mescla d'elements jònics i corintis .

Els arcs de triomf alçats en totes les parts de l'Imperi es destaquen com un dels monuments més importants. Encara que quasi cap dels grans grups escultòrics (sovint quadrigues) que alguna vegada van rematar estos arcs ha subsistit, el propòsit originari de tals construccions va ser únicament servir de suport a l'estatuària honorífica.
Els arcs primitius eren molt senzills però baix August i els emperadors posteriors se van anar complicant. Amb el temps es van convertir en verdaders suports propagandístics, recoberts amb sèries extenses de baixos relleus, anunciant les victòries i les grans gestes dels emperadors.
Els encàrrecs privats d'escultures en relleu es van fer generalment en contextos funeraris. Els comerciants pròspers, com el forner Eurysaces, van fer immortaliltzar en els seus mausoleus les activitats comercials realitzades en vida.
Durant el final de la República i l'inici de l'Imperi es van llaurar relleus escultòrics dels lliberts per a les fatxades dels seus sepulcres comunals. En els segles I i II dC els retrats en relleu es van col·locar generalment en els altars funeraris o al voltant de les tombes.


El retrat escultòric romà compon un dels grans capítols en la història de l'art antic. Els retrats conservats varien en tamany, des de bustos xicotetíssims a enormes estàtues com la de Constantino I el Gran (c.
315 dC-330 dC), ubicada en la seua basílica del fòrum romà. Durant la República va ser costum que els membres de la família portaren imatges del mort durant el seguici fúnebre.

Etapes de Roma

1:Monarquia de Roma, període de la història de Roma, transcorregut des d'aproximadament el 753 fins al 510 aC, per a l'estudi del qual confluïxen nombroses llegendes i històries simbòliques, i sobre el qual els historiadors van crear relats incomplets respecte del seu origen i evolució.
Amb freqüència, s'ha contrastat la decadència que va suposar l'època monàrquica amb l'idealisme encunyat sobre el període que va continuar a esta, la República de Roma.
Durant aquesta epoca Roma no va tindre gairebe importancia.

2:República de Roma, període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma de govern, que s'estén des del 510 aC, quan es va posar fi a la monarquia amb l'expulsió de l'últim rei, Lluç de riu Tarquini el Superb, fins al 27 a.C., data en què va tindre el seu inici l'Imperi. Durant aquesta epoca roma va aconseguir l'hegemonia sobre el Mediterrani Occidental i el Egeu.


3:Imperi de Roma, període de la història de Roma caracteritzat per un règim polític dominat per un emperador, que comprén des del moment en què Octavio va rebre el títol d'august (27 aC) fins a la dissolució de l'Imperi romà d'Occident (476 d.C.).
Durant aquesta etapa Roma aconsegui l'hegemonia global pero amb un territori mes estens la corrupcio i els conflictes civils es van multiplicar.
Maxima estencio de l'Imperi Roma