Caiguda del Imperi Roma

Les causes de la caiguda de l'Imperi Romà van ser internes i externes. Les causes internes van ser els problemes per la successió del poder, que van provocar inestabilitat i guerres civils entre els caps militars. En conseqüència, es va produir una politització de l'exèrcit, ja que els comandants estaven preocupats per obtindre el poder i ordenaven a l'exèrcit abandonar les seues funcions específiques, que eren defendre la frontera, sufocar rebel·lions i estendre l'Imperi a través de la conquista. Estes guerres civils, també van desfavorir a l'economia de l'Imperi, ja que les regions d'este són escenari del conflicte, d'eixes guerres civils i es destrossen els cultius i recursos del sòl, que eren la base de l'economia. També contaminen les aigües. A l'ocasionar-se tal dany a la producció, va haver-hi menys excedent. No sols això va ser el que va afectar a l'economia sinó també les permanents partides que li llevaven la mà d'obra al camp i les contribucions forçades per part dels soldats. Davant d'estes comandes els llauradors estaven obligats a accedir ja que estos hòmens de l'exèrcit manipulaven gran part del poder. Quant a les causes externes, la politització de l'exèrcit contribuïx que la frontera este vulnerable als atacs de pobles bàrbars. El terme bàrbar s'utilitza per a designar a aquells individus que no són romans. Enfront d'estos atacs es fragmenta l'Imperi Romà, que abans era una unitat política, ja que obeïen a una sola persona; econòmica, perquè les regions de Roma comerciaven entre si, és a dir, hi havia un constant intercanvi; cultural, existia una idea que tots corresponien a la mateixa civilització per la llengua; i també eren una unitat religiosa, ja que tots pertanyien a la mateixa religió que era el cristianisme. Així doncs, el món romà es fragmenta en dos parts: L'Imperi Romà d'Occident, ocupat pels pobles romà-germànics (va ser tal la influència i el llegat que van deixar els romans, que per això alguns historiadors els diuen així) i per un altre costats l'Imperi Romà d'Orient, també anomenat Imperi Bizantí.

Invasions Barbares


Imperi Bizanti i repart de l'Imperi Roma d'occident

Art Roma

El temple principal de les ciutats romanes, el capitoli, estava generalment localitzat en un extrem del fòrum. El temple romà va ser el resultat d'una combinació d'elements grecs i etruscos: planta rectangular, teulada a Dosaigües, vestíbul profund amb columnes exemptes i una escala en la fatxada donant accés al seu alt podi o plint.
Els romans van conservar els tradicionals órdens o cànons grecs (dòric, jònic i corinti), però van inventar altres dos: el toscà, una espècie d'orde dòric sense estries en el fust, i el compost, amb un capitell creat a partir de la mescla d'elements jònics i corintis .

Els arcs de triomf alçats en totes les parts de l'Imperi es destaquen com un dels monuments més importants. Encara que quasi cap dels grans grups escultòrics (sovint quadrigues) que alguna vegada van rematar estos arcs ha subsistit, el propòsit originari de tals construccions va ser únicament servir de suport a l'estatuària honorífica.
Els arcs primitius eren molt senzills però baix August i els emperadors posteriors se van anar complicant. Amb el temps es van convertir en verdaders suports propagandístics, recoberts amb sèries extenses de baixos relleus, anunciant les victòries i les grans gestes dels emperadors.
Els encàrrecs privats d'escultures en relleu es van fer generalment en contextos funeraris. Els comerciants pròspers, com el forner Eurysaces, van fer immortaliltzar en els seus mausoleus les activitats comercials realitzades en vida.
Durant el final de la República i l'inici de l'Imperi es van llaurar relleus escultòrics dels lliberts per a les fatxades dels seus sepulcres comunals. En els segles I i II dC els retrats en relleu es van col·locar generalment en els altars funeraris o al voltant de les tombes.


El retrat escultòric romà compon un dels grans capítols en la història de l'art antic. Els retrats conservats varien en tamany, des de bustos xicotetíssims a enormes estàtues com la de Constantino I el Gran (c.
315 dC-330 dC), ubicada en la seua basílica del fòrum romà. Durant la República va ser costum que els membres de la família portaren imatges del mort durant el seguici fúnebre.

Etapes de Roma

1:Monarquia de Roma, període de la història de Roma, transcorregut des d'aproximadament el 753 fins al 510 aC, per a l'estudi del qual confluïxen nombroses llegendes i històries simbòliques, i sobre el qual els historiadors van crear relats incomplets respecte del seu origen i evolució.
Amb freqüència, s'ha contrastat la decadència que va suposar l'època monàrquica amb l'idealisme encunyat sobre el període que va continuar a esta, la República de Roma.
Durant aquesta epoca Roma no va tindre gairebe importancia.

2:República de Roma, període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma de govern, que s'estén des del 510 aC, quan es va posar fi a la monarquia amb l'expulsió de l'últim rei, Lluç de riu Tarquini el Superb, fins al 27 a.C., data en què va tindre el seu inici l'Imperi. Durant aquesta epoca roma va aconseguir l'hegemonia sobre el Mediterrani Occidental i el Egeu.


3:Imperi de Roma, període de la història de Roma caracteritzat per un règim polític dominat per un emperador, que comprén des del moment en què Octavio va rebre el títol d'august (27 aC) fins a la dissolució de l'Imperi romà d'Occident (476 d.C.).
Durant aquesta etapa Roma aconsegui l'hegemonia global pero amb un territori mes estens la corrupcio i els conflictes civils es van multiplicar.
Maxima estencio de l'Imperi Roma

Alexandre Magne i l'helenisme.

L'Unitat grega seria aconseguida per els Filip II rei de Macedonia i el seu fill Alexandre Magne que es va proposar fer lo mateix amb totes les cultures conegudes escomensant per el principal enemic de grecia el imperi persa el seu imperi avarca tota la zona de i entre Macedonia,Egipte i les portes d'India.El imperi va difondre la llengua, la cultura, l'art i la moneda a aixo es va dir helenisme. Despres de la mort d'Alexandre el imperi va ser reparti pels seus generals i va perdurar fins a la conquesta romana.imperi Alexandre
repart de l'imperi

Art Grec

Columnes:Columnes gregues
En l'arquitectura grega del període clàssic es van desenrotllar tres tipus de columnes. Les més antigues són les dòriques, manquen de basa i el capitell està compost per l'equí i l'àbac.Al contrari, les jòniques tenen basa i el capitell es desplega en dos volutes col·locades directament davall de l'àbac. Les més complexes són les corínties. El seu principal característica és el capitell en forma de campana invertida cobert de fulles d'acant. Igual que les jòniques es recolzen sobre una basa.



Ceramiques:Els canterers de l'Àtica van introduir les figures negres al començament del segle VAIG VORE. Estes figures es pintaven en negre sobre el fons roig de l'argila polida. Els detalls s'aconseguien amb línies incises sobre el negre i s'afegien tocs en blanc i roig purpuri per a les vestimentes i per a reproduir el color de la pell.
Es van continuar representant processons i carros, animals reals i fantàstics (sobretot en la fase d'influència oriental posterior al període geomètric), rodejats per motius geomètrics o vegetals. Esta decoració sempre estava relacionada amb la forma de l'atuell i en ella poden detectar-se elements iconogràfics de la mitologia grega. Al començament del segle VAIG VORE la decoració es va inclinar més per les formes humanes que per les d'animals.Temes recurrents són déus i hòmens realitzant diverses activitats, batalles i banquets; músics, bodes i altres cerimònies i dones jugant o vestint-se. En alguns casos s'afigen els noms dels herois o dels fets. Es van utilitzar cada vegada amb més freqüència escenes preses de la literatura i de la mitologia i han pogut identificar-se els noms de canterers i pintors inclús en obres no firmades.

Democracia Atenenca

Ecclessia:Conjunt de ciutadans ,homes,majors de edat i lliures.
Bule:Preparaben lleis i aconsellaben l'ecclesia.
Tribunals Populars(Arconts):Eren 10 elegits a sorts s'encarregaben de la administracio.
Tribunal Criminal: Eren els jutges.

Tambe hi havien persones que no tenien dret a decidir com les dones, els esclaus i els menors d'edat.

La civilitzacio grega

Aquesta civilitzacio s'agrupa en ciutats-estat per la cificil comunicacio per el relleu muntaños. L'espai geografic avarcaria l'actual Grecia i Turquia occidental. Les primeres civilitzacions son la Minoica a Creta i la Micenica a Grecia s.XXI-XV a.c. i s.VIII-VI a.c. respectivament. Mes tard arriben els doris i escomença la edat oscura s.XII-VIII a.c..Despres be l'epoca de les colonizacions que es quan els grecs s'estenen per el mediterrani s.VIII-VI a.c., a Atenes inicia el seu cami cap a la democracia esclavista.Amb l'arribada de l'etapa classica els grecs guanyen les guerres mediques contra els perses, en el s.V a.c. escomencen les guerres del pelopones entre Grecia i Esparta. Despres L'Helenisme ocupe des del s.IV a.c. al control de Roma s.II a.c..

Palau Minoic (Creta)
Colonias Griegas (Azul)
Contendientes guerras medicas azul=Griegos verde=persas esmeralda=conquistas griegas
Bandols guerra del Pelopones

EDAT ANTIGA

Index: 1 GRECIA
1.1 La civilitzacio grega.
1.2 Democracia atenenca.
1.3 Art Grec.
1.4 Alexandre Magne i l'helenisme.
2 ROMA
2.1 La conquesta de la peninsula per Roma.
2.2 Roma i la civilitzacio occidental.
2.3 Art Roma.

L'Art Prehistoric

Les primeres mostres d'art prehistoric eren les pintures rupestres que representaben escenes de caza amb grans animals,
mes tard en el neolitic les pintures representaben escenes humanes.

Altres mostres d'art son les venus que eren part d'un culte a la divinitat femenina,
mes tard les escultures tambe representen escenes humanes.
Tambe es fan grans estructures de pedra.
Menhir culte al sol
Dolmen soterrament col.lectiu
Cromlec Santuari

El començament de la historia: edad dels metalls

El 5000 a.c. en el caucas s'ecomencen a treballar el metall i escomença l'edad del coure.

En el 3500 a.c. es va descobrirque amb 9 parts de coure i 1 d'estany es feia un aliatge mes fort escomença l'edad del broce pero era molt car per aixo es deia metall de reis.

A la vegada en mesopotamia escomença l'escritura, començava la historia.

Vora el 1400a.c. els hitites descobreixen el ferro, escomença l'edad del ferro.
La difusio del ferro vaser gracies als Celtes.

Revolicio Neolitica

En el neoliticels essers humans es van sedentarisar i van començar a conrear cereals i a domesticar animals hervivors amb l'aliment asegurat i la sedentarizacio els humans van fer nous invents revolucionaris. L'aixada, la falç, molins de ma, el teixit i la ceramica. Tambe escomencen a haver ritus funeraris.

El Paleolitic

En el paleolitic l'home vivia de forma nomada. El silex era la seva pedra favorita per fer
ferramentes com destrals, puntes de flecha etc... mes tard aprengueren a fer ferramentes d'os
com arpon i puntes de flecha.
En la vida en grupel mes important va ser el manteniment de la caza i del foc.
El lloc d'habitatge depenia del temps si feia fret vivien en coves i si feia bontemps en cabanyes.

L'origen de la humanitat

Creacio o evolucio?

Hi ha dos teories sobre l'origen de la humanitat la biblica i la cientifica.

Segons la biblia deu va crear l'home ,i a la dona a partir d'una costella del home,
Deu va crear al home a partir de la seva imatge i per aixo li dona un lloc dominant.


La cientifica diu que l'home va evolucionar a a partir d'altres especies en una constant
evolucio.

Dels primers hominids al Homosopiens

Al llarg del llarg proces d'evoluciohi han hagut diversos antepasats no humans
que van evolucionar en el seguent ordre.

Hominids Exits Culturals

Austrolopitec...................................................pals i pedres com ferramentes

Homo habilis.................................................fabrica instruments

homo erectus..........................................................................utiliza el foc
H. Neardental.................................................................ritus funeraris
H. sapiens....................................................................art-armes,silex-os

LA PREHISTORIA

Index: 1.Origen de la humanitat
1.1Creacio o evolucio
1.2Dels primers hominids al homo sapiens
2.El Paleolitic
3.Revolucio Neolitica
4.El començament de la historia l'edad dels metalls.
5.L'art prehistoric