Alexandre Magne i l'helenisme.

L'Unitat grega seria aconseguida per els Filip II rei de Macedonia i el seu fill Alexandre Magne que es va proposar fer lo mateix amb totes les cultures conegudes escomensant per el principal enemic de grecia el imperi persa el seu imperi avarca tota la zona de i entre Macedonia,Egipte i les portes d'India.El imperi va difondre la llengua, la cultura, l'art i la moneda a aixo es va dir helenisme. Despres de la mort d'Alexandre el imperi va ser reparti pels seus generals i va perdurar fins a la conquesta romana.imperi Alexandre
repart de l'imperi

Art Grec

Columnes:Columnes gregues
En l'arquitectura grega del període clàssic es van desenrotllar tres tipus de columnes. Les més antigues són les dòriques, manquen de basa i el capitell està compost per l'equí i l'àbac.Al contrari, les jòniques tenen basa i el capitell es desplega en dos volutes col·locades directament davall de l'àbac. Les més complexes són les corínties. El seu principal característica és el capitell en forma de campana invertida cobert de fulles d'acant. Igual que les jòniques es recolzen sobre una basa.



Ceramiques:Els canterers de l'Àtica van introduir les figures negres al començament del segle VAIG VORE. Estes figures es pintaven en negre sobre el fons roig de l'argila polida. Els detalls s'aconseguien amb línies incises sobre el negre i s'afegien tocs en blanc i roig purpuri per a les vestimentes i per a reproduir el color de la pell.
Es van continuar representant processons i carros, animals reals i fantàstics (sobretot en la fase d'influència oriental posterior al període geomètric), rodejats per motius geomètrics o vegetals. Esta decoració sempre estava relacionada amb la forma de l'atuell i en ella poden detectar-se elements iconogràfics de la mitologia grega. Al començament del segle VAIG VORE la decoració es va inclinar més per les formes humanes que per les d'animals.Temes recurrents són déus i hòmens realitzant diverses activitats, batalles i banquets; músics, bodes i altres cerimònies i dones jugant o vestint-se. En alguns casos s'afigen els noms dels herois o dels fets. Es van utilitzar cada vegada amb més freqüència escenes preses de la literatura i de la mitologia i han pogut identificar-se els noms de canterers i pintors inclús en obres no firmades.

Democracia Atenenca

Ecclessia:Conjunt de ciutadans ,homes,majors de edat i lliures.
Bule:Preparaben lleis i aconsellaben l'ecclesia.
Tribunals Populars(Arconts):Eren 10 elegits a sorts s'encarregaben de la administracio.
Tribunal Criminal: Eren els jutges.

Tambe hi havien persones que no tenien dret a decidir com les dones, els esclaus i els menors d'edat.

La civilitzacio grega

Aquesta civilitzacio s'agrupa en ciutats-estat per la cificil comunicacio per el relleu muntaños. L'espai geografic avarcaria l'actual Grecia i Turquia occidental. Les primeres civilitzacions son la Minoica a Creta i la Micenica a Grecia s.XXI-XV a.c. i s.VIII-VI a.c. respectivament. Mes tard arriben els doris i escomença la edat oscura s.XII-VIII a.c..Despres be l'epoca de les colonizacions que es quan els grecs s'estenen per el mediterrani s.VIII-VI a.c., a Atenes inicia el seu cami cap a la democracia esclavista.Amb l'arribada de l'etapa classica els grecs guanyen les guerres mediques contra els perses, en el s.V a.c. escomencen les guerres del pelopones entre Grecia i Esparta. Despres L'Helenisme ocupe des del s.IV a.c. al control de Roma s.II a.c..

Palau Minoic (Creta)
Colonias Griegas (Azul)
Contendientes guerras medicas azul=Griegos verde=persas esmeralda=conquistas griegas
Bandols guerra del Pelopones

EDAT ANTIGA

Index: 1 GRECIA
1.1 La civilitzacio grega.
1.2 Democracia atenenca.
1.3 Art Grec.
1.4 Alexandre Magne i l'helenisme.
2 ROMA
2.1 La conquesta de la peninsula per Roma.
2.2 Roma i la civilitzacio occidental.
2.3 Art Roma.